Comunitat Grups de criança(Servei públic/ grup orgànic)
És factible anar-lo a visitar
Aquets grups poden trobar-se als centres cívics públics, serveis privats i darrerament es practica molt online ja que és un format ràpid i còmode compatible amb la criança.
Podem trobar comptes a les xarxes socials I podcast on les persones que formen part d’aquest col·lectiu poden trobar les respostes que busquen i el suport que necessiten.
Aspectes ètics
Són essencials per crear un entorn segur i inclusiu:
1. Confidencialitat i privacitat
Cal protegir la informació personal de les famílies i infants, garantint un espai de confiança.
2. Respecte per la diversitat
S’han de reconèixer i valorar les diferències culturals, familiars i socials, adaptant activitats a les necessitats dels participants.
3. No discriminació
Tothom ha de tenir accés equitatiu al servei, evitant qualsevol forma de discriminació.
4. Drets dels infants
Les activitats han de prioritzar el benestar físic i emocional dels infants, respectant els seus ritmes i necessitats.
5. Acompanyament respectuós
El suport a les famílies ha de ser lliure de judicis i enfocat a empoderar-les sense generar dependència.
6. Accessibilitat
Cal garantir que el servei sigui sostenible i accessible, eliminant barreres econòmiques o logístiques.
Primers passos per conèixer la comunitat: Entrar en el grup de criança del meu barri i presentar-me de forma sincera.
Forma de vida: El grup de criança és un sistema de suport emocional que acompanya al nadó i al seu o seva cuidadora en la seva primera etapa de vida. El grup es configura per parelles d’adult referent i nadó que tenen accés al grup de forma presencial un cop o dos per setmana I també per mita de l’aplicació whatsup de forma més accessible.
També s’organitzen xerrades i formacions a través del grup.
Valors: Acompanyament respectuos, inclusió i diversitate, comunitat i col·laboració, benestar infantil i empoderament.
Necessitats:
Espai físic adequat:
Un lloc segur, accessible i adaptat als infants amb materials per a activitats lúdiques i de descans.
Professionals formats:
Personal qualificat en educació infantil i acompanyament familiar per guiar les activitats.
Suport econòmic:
Recursos per mantenir el servei i garantir-ne l’accessibilitat a totes les famílies.
Xarxa de col·laboració:
Vincles amb serveis sanitaris, socials i educatius per oferir suport integral.
Sensibilització social
Visibilitzar el valor d’aquests espais per fomentar-ne el reconeixement i suport comunitari.
Com es relacionen apuestes necessitats amb les practiques socials, els significas i els valors cultural de la comunitat
Les necessitats del grup de criança estan estretament relacionades amb les pràctiques socials, els valors culturals i els significats de la comunitat:
Un espai segur i adaptat reflecteix els valors culturals sobre el benestar infantil, la formació professional en acompanyament infantil respon a la valoració del coneixement expert,
Les xarxes de suport comunitari representen la valoració de la cooperació i la interdependència, treballant conjuntament pel benestar col·lectiu.
La sensibilització sobre les necessitats de la criança reflecteix un canvi cultural cap a la valoració de la maternitat i paternitat, reconeixent-les com a essencials per al benestar social.
L’etnografia és una metodologia d’investigació qualitativa que s’utilitza principalment en disciplines com l’antropologia, la sociologia i l’educació. Es basa en l’observació i la descripció detallada de les pràctiques, valors, creences i relacions socials d’un grup o comunitat. L’investigador, sovint immers en el context estudiat, recopila dades a través de l’observació participant, entrevistes, registres de camp i altres tècniques. L’objectiu és comprendre i interpretar els significats i les dinàmiques culturals des de la perspectiva dels membres del grup.
Seguint a Silvia Grünig Ibarren (2022), una comunitat és un conjunt d’individus que tenen en comú determinats elements, territori, tasques, valors… Aquets elements configuen una sèrie de trets i caracteristiques distintives que configuren la seva identiat.
En el meu cas, he triat com a comunitat d’estudi
Grup de criança
L’Espai familiar de criança és un servei públic de Barcelona adreçat a famílies amb infants de 0 a 3 anys. Aquest espai es defineix com un lloc d’acompanyament, intercanvi i suport per a pares, mares i tutors en les primeres etapes de la criança. L’objectiu principal és oferir un entorn segur i enriquidor on infants i adults puguin compartir experiències i establir vincles socials.
El col·lectiu que freqüenta aquest espai és divers.
S’hi desenvolupen activitats lúdiques i educatives dissenyades per estimular el desenvolupament integral dels infants, així com tallers i xerrades per a pares sobre temes com la parentalitat positiva, la resolució de conflictes i el benestar familiar. Les professionals que gestionen l’espai tenen formació en educació infantil, psicologia i treball social, garantint un suport especialitzat.
Aquest espai també promou la creació d’una xarxa de suport entre les famílies, contribuint a combatre l’aïllament i a enfortir la comunitat. Així, esdevé un punt de trobada clau per a famílies que cerquen un lloc per compartir inquietuds, aprendre conjuntament i gaudir del procés de criança en un entorn inclusiu i acollidor.
He escollit aquest col·lectiu per la meva experiència com a mare de dos infants. Crec que aquests espais són essencials per a la societat, especialment pel suport que ofereixen a les dones durant una etapa tan transformadora com la maternitat. Malgrat això, continuen sent invisibilitzats per dinàmiques socioculturals que no reconeixen prou aquest moment vital.
El postpart és una etapa plena de canvis profunds: físics, emocionals i socials. La persona que ha donat a llum assumeix la cura total d’un nadó, sovint sense suport suficient. Algunes cultures tracten aquesta etapa amb més cura, mitjançant ritus i xarxes de suport comunitari. En canvi, aquí, ens trobem immersos en un sistema capitalista que ignora el procés vital de la reproducció, com si les seves necessitats no existissin.
Espais com aquest són essencials per reduir les depressions postpart i ajudar les famílies a afrontar aquest moment intens i fràgil. Permeten sentir-se sostinguts mentre es transita una etapa que sovint allunya del sistema productiu, on sembla que les necessitats bàsiques no tenen cabuda. És clau aprendre a valorar i prioritzar aquesta etapa, reconeixent la seva importància per al benestar individual i col·lectiu.
La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a
dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire.
Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s’eixugaven al foc. Així mateix, a l’Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics.
També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l’inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.
Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l’inconvenient de la fragilitat del recipient.
Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s’hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades.
Entre els dissenys actuals és freqüent l’ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat.
Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?
La meva vinculació amb aquest objecte comença l’any 2013 quan gràcies a un programa d’ERASMUS em concedeixen unes pràctiques a l’òpera de La Monnaie de Munt a Brussel·les. És allà on em regalen per primer cop una cantimplora personal per dur sempre a sobre i anar reomplint a les fonts amb l’objectiu de fomentar la salut i el benestar del planeta.La cultura d’aquest país em descobreix la consciència de la cura del planeta sobretot des d’una perspectiva col·lectiva. A partir de llavors, el costum de portar sempre a sobre la meva cantimplora passa a ser una extensió de la meva personalitat, genera una dependència i em procura benestar al fer-me sentir que m’estic fent un bé a mi mateixa i al planeta.D’alguna manera no és l’objecte sinó el que representa per mi aquesta pràctica. Els records dels meus viatges, els aprenentatges, els valors i compromisos adquirits que formen part de mi.
Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?
Aquest objecte compleix la funció de transportar líquid en un format individual. Existeixen diversos materials i formes més o menys semblants a l’ampolla. Amb nanses, funda, elements corporatius …
A quina “necessitat universal” respon? Amb quines pràctiques socials es relaciona? Quins diferents significats culturals pot tenir?
Respon a la necessitat universal de reduir al màxim la producció d’ampolles de plàstic, s’estima que cada cinc minuts es consumeix un milió d’ampolles d’aigua en el món, una xifra que fa inviable la recuperació i reciclatge de totes elles.
També incentiva a beure aigua de forma més freqüent. Ambdues pràctiques responen a pràctiques socials vinculades a la cura. Per una banda, la cura i compromís urgent amb el planeta i per l’altre l’autocura en l’àmbit individual, mantenir el cos hidratat és fonamental per a la salut a totes les edats i no hi ha prou consciència.
Aquests dos moviments actualment són coneguts com a “Zero waste”, un sistema de gestió que resulta ser una de les bases de l’economia circular. Aquest model imita la naturalesa fent ús els recursos disponibles de la forma més eficient allargant així la seva vida útil i reintegrant-los després en el sistema per donar-los un nou ús. El moviment “self care” és el compromís de cuidar-se a un mateix de manera conscient i deliberada, prenent mesures per mantenir i millorar la salut física, mental i emocional.
Com l’objecte va més enllà de les “necessitats” pràctiques per cobrir altres pràctiques socials i significats culturals?
La cantimplora ha passat a ser en molts casos, una insígnia del compromís amb la cura del planeta.
Tanmateix, també s’ha convertit en un element distintiu que atorga categoria en funció del tipus de cantimplora.
Moltes marques s’han volgut vincular amb aquests moviments de cura i han dissenyat cantimplores de diferents materials, formes i colors que han generat tota una jerarquia del producte que atorga “estatus”.
El màrqueting està jugant un paper molt important en la significació d’aquest producte que està assumint darrerament funcionalitats noves més vinculades amb l’estratègia de marca que no pas amb el transport d’aigua. Aquesta tendència està afectant a altres objectes com per exemple les motxilles o bosses que ara tenen butxaques per a poder transportar aquestes cantimplores.
L’objecte, existeix en totes les cultures? Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?
Des de fa anys, moltes ciutats com San Francisco, Hong Kong y Montreal han prohibit la venda d’ampolles de plàstic mentre que d’altres capitals com París o Londres han instal·lat més fonts per promoure el consum de la cantimplora personal.
Avui en dia podem dir que és ja un hàbit molt estès, més en la gent jove que en la gent gran, però que de mica en mica, la cantimplora passarà a ser un objecte totalment necessari.
Cada cop trobem més fonts a les ciutats per a beure directament, però l’ús no és el mateix exactament ja que la cantimplora té la peculiaritat de transportat líquid i molts cops preservar la seva temperatura.
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?He triat precisament aquest objecte perquè trobo que és un bon exemple per mostrar com un objecte amb una funcionalitat aparent clara com podria ser en aquest cas transportar aigua, pot arribar a tenir funcionalitats diferents relacionades per exemple amb la conscienciació de la cura del planeta, la cura de la salut física i mental de l’individu i com pot fins i tot acabar influenciant la modificació de l’arquitectura urbana implementant més fonts, en el disseny d’altres objectes com les motxilles que incorporen butxaques per a les cantimplores i també participant en campanyes de màrqueting i estratègies de marca que s’apropien l’insígnia d’aquest objecte i de les seves connotacions pel seu propi benefici.En l’àmbit cultural aquest objecte identifica moviments de tendència com el “zero waste”, “self care” i d’aquests moviments en deriven d’altes com el de la mateixa cultura de l’esport i també ja en un àmbit més inconscient la cultura de “l’estatus” a través de l’objecte i el seu disseny.
Citacions
Definición de l’objecte
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cantimplora
Artícles relacionats amb l’antropología de l’objecte
Després d’avaluar els déficits dels dispositiius de validació de les estacions de metro de Barcelona,
he fet un redisseny més accessible, més divers i més sostenible.
Aquest és el panell de síntesi que he creat per a un públic objectiu ampli i amb la finalitat de fer entendre a l’usuari que busquem facilitar i millorar el serveis al màxim eliminant qualsevol tipus de complexitat.
L’activitat que he triat es tracta de fer un estudi de com resulta l’experiència de viatjar amb nadons i amb tot el que això representa, cotxet, canvis de bolquers, marejos, plors .. En transport públic.
Concretament, he decidit triar el metro i utilitzaré l’espai de la parada de metro Encants per fer un recull de la informació que en resulta un cop viscuda i documentada l’experiència.
He triat aquesta activitat amb l’objectiu de visibilitzar el deficit del servei públic respecte a aquest tema. Penso que el disseny universal és vital i encara que sembli que s’ha feina encara queda molt camí per recórrer i posar en valor cada una de les veus i la diversitat de la nostra societat.
He dissenyat un logotip tipogràfic per a una nova aplicació per smartphones dedicada a la recerca d’habitatge de lloguer per estudiants d’Erasmus.
El públic objectiu te un perfil molt jove i tecnològic, per aquest motiu i després d’un estudi de la competència, he decidit utilitzar la tipografia Poppins.
Amigable i propera però al mateix temps comunica modernitat i tecnologia.
He fet una combinació de les dues darreres lletres en caixa gran per resaltar el concepte de viatge.
Les proves estàn aplicades sobre smartphones i tauletes per a comprovar la seva eficacia i finalment és correcte.