El meu treball de camp està enfocat en els grups de criança d’entre cero i tres anys organitzat pels centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest ha estat el meu procés: 
1. Planificació
Tema i objectiu
Els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona són comunitats col·laboratives on famílies comparteixen experiències, recursos i valors. Amb un fort enfocament en la criança respectuosa, aquests espais promouen l’acompanyament emocional, la socialització dels infants i el suport mutu, tot integrant perspectives culturals diverses i sostenibles.
L’objectiu d’un grup de criança és crear un espai de suport mutu per a famílies amb infants petits, fomentant la socialització, l’intercanvi d’experiències i el desenvolupament emocional. Promou una criança respectuosa, xarxes comunitàries i aprenentatges compartits, enriquint tant els infants com els cuidadors en un ambient acollidor i cooperatiu.
Pregunta de la recerca:
Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?
1.2 Funcionament, context i marc teòric
- Organització: Sol estar coordinat per educadors, psicòlegs, doules o pares amb experiència. Algunes vegades sorgeixen de manera informal entre famílies, mentre que altres estan vinculats a institucions com associacions, escoles o centres culturals.
- Activitats: Inclouen xerrades, tallers (jocs sensorials, música, etc.), intercanvi d’experiències, suport emocional i discussions sobre temes com la lactància, el son o l’educació.
- Espais: Es desenvolupen en llocs habilitats per a infants, com ludoteques, centres comunitaris o cases particulars, amb una atmosfera segura i acollidora.
- Metodologies: Es prioritza una criança respectuosa, basada en l’aferrament, la participació activa dels infants i l’aprenentatge social a través del joc i la interacció.
Context dels grups de criança a Barcelona
- Urbà i multicultural: Barcelona és un espai divers, on conviuen famílies amb diferents orígens culturals, cosa que enriqueix els grups amb perspectives variades.
- Canvis socials: L’augment de famílies nuclears i la reducció de xarxes familiars tradicionals ha fet créixer la necessitat de suport comunitari.
- Polítiques locals: L’Ajuntament de Barcelona fomenta espais com ludoteques, biblioteques infantils i grups de suport familiar, sovint relacionats amb aquests grups.
- Estils de criança: A Barcelona, molts grups es basen en filosofies com la pedagogia Montessori, Waldorf o l’educació lliure.
Marc teòric
- Teoria de l’aferrament (John Bowlby): Els grups de criança promouen vincles segurs entre pares i fills, ajudant al desenvolupament emocional dels infants.
- Educació comunitària: Inspirada en autors com Paulo Freire, aquests grups representen un aprenentatge col·lectiu on es comparteixen sabers i experiències.
- Ecologia del desenvolupament humà (Urie Bronfenbrenner): Analitza com els contextos pròxims (grups de criança) i llunyans (polítiques públiques, cultura) impacten en el desenvolupament infantil i familiar.
- Perspectiva intercultural: Permet comprendre com els diferents valors i pràctiques culturals s’integren i enriqueixen la criança.
1.3 Preguntes guia i expectatives inicials
Algunes expectatives inicials que vàrem contemplar durant el carrer estudi son:
-Comprendre dinàmiques socials i culturals, explorar valors compartits i pràctiques de criança.
-Identificar influències interculturals, analitzar la construcció de comunitat i suport mutu, i examinar com aquests espais contribueixen al benestar familiar i al desenvolupament infantil en contextos urbans.
Aquestes son les preguntes que vàrem plantear-nos inicialment:
-Quines són les motivacions de les famílies per participar en el grup de criança?
-Quins valors i pràctiques de criança es comparteixen dins del grup?
-Com influeix el centre cívic en la creació i organització del grup?
-Com es desenvolupen les relacions entre els infants i entre les famílies?
-Quins beneficis perceben les famílies en termes de suport emocional i aprenentatge?
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Respostes:
Les famílies participen en el grup de criança per rebre suport emocional, compartir experiències i coneixements sobre criança, socialitzar els infants amb altres nens i establir vincles amb altres famílies. També busquen un espai segur per aprendre pràctiques respectuoses i trobar comunitat en un context urbà.
Dins del grup de criança es comparteixen valors com la criança respectuosa, l’aferrament segur, la comunicació empàtica i l’educació emocional. Les pràctiques inclouen el respecte pel ritme de l’infant, el foment de la socialització a través del joc i l’aprenentatge en comunitat, prioritzant el benestar de l’infant i la família.
El centre cívic facilita l’espai físic, els recursos i la coordinació necessària per a la creació i organització del grup. Aporta una infraestructura segura i acollidora, fomenta la participació comunitària i, sovint, coordina activitats i tallers, creant un ambient que afavoreix la socialització i el suport entre famílies.
Les relacions entre els infants es desenvolupen a través del joc col·laboratiu, la confiança i la socialització. Entre les famílies, es creen vincles de suport mutu, intercanvi d’experiències i establiment de comunitat a través de la col·laboració i el recolzament emocional.
Les famílies perceben beneficis com el suport emocional mutu, la reducció de l’aïllament, i l’aprenentatge pràctic sobre la criança respectuosa.
1.4 Metodologia per al treball de camp sobre l’estudi antropologic d’un grup de criança de cero a tres anys al Centre Cívic Sagrada Família.
1.4.1. Fase de preparació i accés al camp
- Definició de l’objectiu d’investigació (Pregunta de recerca) Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?
- Selecció de participants: Identificar famílies predisposades a partícipar en la recerca.
1.4.2 Observació participant
- Presència activa: Participo com a mare assistint a les trobades setmanals dins de l’espai del centre cultural participant també en les activitats presentades per les coordinadores del grup. També participo dins del grup de Whatsup creat per aquesta comentat i assisteixo a leș formacions i xerrades que organiza el grup para·lelament.
- Registre de notes de camp: Anoto observacions detallades sobre les relacions, la comunicació no verbal, i les dinàmiques de grup. Aquestes notes es poden analitzar per identificar patrons i temes rellevants.
1.4.3 Entrevistes
Mostra de tres perfils més representatius de la comunitat
a)Mostra perfil dona mare d’un de 34 anys
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.
Participant: Doncs, sobretot buscava una manera de sentir-me acompanyada en el procés de criança. Tinc molts dubtes i preguntes sobre com fer les coses bé amb el meu fill, i aquí trobo suport d’altres pares que viuen el mateix.
Entrevistador/a: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a mare?
Participant: La veritat és que el que més m’ajuda és poder parlar amb altres mares i pares. Compartir les nostres experiències i veure que no estic sola en els meus dubtes és molt alleujant.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?
Participant: Un dels valors que més comparteixo aquí és la criança respectuosa, intentar escoltar els meus fills, respectar els seus ritmes i donar-los un espai per expressar-se.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?
Participant: Sí, sens dubte. He aprés a ser més pacient i a no sentir-me tan pressionada per seguir pautes rígides. He pogut relaxar-me una mica més i confiar en el meu instint.
b)Mostra perfil home pare de 38 anys:
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.
Participant: Bé, al principi, la meva parella i jo volíem trobar un lloc on poder compartir experiències sobre la criança del nostre fill.
Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a pare?
Participant: Em sembla que poder parlar amb altres pares és fonamental. Aquí puc compartir els meus dubtes sense sentir-me jutjat.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?
Participant: Un valor que valoro molt és la paciència. La paciència per escoltar el meu fill, per respectar els seus ritmes i no forçar les coses. També la importància de ser un pare present, que potser no és tan habitual en altres àmbits socials. El grup promou que els pares ens impliquem més en la criança.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?
Participant: Sí, clar. Abans, no tenia tan present la importància del temps de qualitat amb el meu fill. Ara intento ser més conscient del temps que dedico a estar amb ell, sense distraccions. Això m’ha ajudat a connectar millor amb ell i a ser més pacient.
c)Mostra perfil dona mare per sego vegada 41 anys:
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a tornar a participar en el grup de criança, ara com a mare per segona vegada.
Participant: El grup em dona una sensació de comunitat i suport que valoro molt.
Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils ara que ja tens més experiència com a mare?
Participant: Ara aprecio més la interacció amb altres mares, especialment perquè tinc un segon fill amb necessitats diferents. També m’ha ajudat molt la perspectiva més reflexiva del grup sobre la criança respectuosa.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup, especialment després de la teva experiència com a mare per segona vegada?
Participant: Sens dubte, la criança respectuosa i la paciència. El grup m’ha ensenyat a respectar més els ritmes de l’infant, independentment de les comparacions amb el primer.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar el segon fill en comparació amb el primer, gràcies a la participació en el grup?
Participant: Sí, molt. Ara sóc més flexible i menys exigent amb mi mateixa. Quan tenia el meu primer fill, volia que tot fos perfecte. Ara, m’he alliberat de moltes d’aquestes pressions i m’adono que, tot i que cada infant és diferent, el suport emocional del grup em fa sentir més segura en les meves decisions.
2. Troballes i aprenentatges
-Sents que la teva paciència ha afectat la comunitat?
Al ser un membre natural de la comunitat, es a dir, he tingut una actitud participativa i col·laborativa en tot moment, he deixat l’observació en segon terme. He volgut fer un treball d’anàlisi des de la pròpia experiència.
– Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? No només m’ha afectat sinó que ha transformat la meva vivència de la maternitat i la meva relació amb els demés. He descobert una forma de viure basat en la comunitat.
-Quina relació has descobert? He descobert una nova forma de relacionar-me amb les dones des de l’empatia a un nivell que mai hagués imaginat. M’ha ajudat ha crear un concepte de criança propi a partir de l’experiència d’altres dones totalment altruista.
-Pautes i interaccions. Algunes de les noves pautes que he incorporat després de la descoberta d’aquesta comunitat són la presa de control del temps de la meva via i de la meva família. Deixar de banda la inèrcia i la individualitat de la cultura en la que visc. Les interaccions que fomento ara són més empàtiques i col·lectives. Intento ajudar molt més a les persones i tinc una visió molt més amplia del que suposa viure en comunitat.
-Què t’ha sorpres? M’han sorpres moltes coses per a bé i per malament. M’ha sorpres la invisibilitat de la societat i els governs d’aquest col·lectius que sustenten bàsicament la societat. L’infravalora cap a les famílies, mares i criatures en la primera etapa de vida. Afortunadament també m’ha sorpres la qualitat humana que encara existeix en la nostra societat, que teixeix xarxes de suport de forma altruista.
Bibliografia
Hernández, R., Fernández, C., & Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill Education.
Referència essencial per entendre les bases metodològiques de qualsevol investigació, incloent-hi estudis antropològics.
Heller, N. (2016). La Crianza Respetuosa: Conecta con tus Hijos desde el Cariño y el Respeto. Editorial Planeta.
Aquesta obra aprofundeix en els valors de la criança respectuosa, un aspecte clau en els grups de criança.
Margaret Mead (1935). Sex and Temperament in Three Primitive Societies. HarperCollins.
Clàssic de l’antropologia que analitza la influència cultural en les relacions socials i familiars.
Small, M. F. (1999). Our Babies, Ourselves: How Biology and Culture Shape the Way We Parent. Anchor Books.
Estudi comparatiu sobre les pràctiques de criança en diferents cultures.
Lareau, A. (2003). Unequal Childhoods: Class, Race, and Family Life. University of California Press.
Examina com les pràctiques de criança varien segons el context social i econòmic.
Geertz, C. (1973). The Interpretation of Cultures. Basic Books.
Clau per entendre el concepte de “cultura” en el context de les investigacions antropològiques.
Webgrafia
amics, envoltat de l’ambient únic del Poblenou.
La terrassa del Vega Sopa ofereix zones àmplies per grups, espais ombrejats per protegir-te del sol, i un ambient familiar i acollidor, ideal per viure el millor del Poblenou. També és pet-friendly, així que no oblidis portar el teu amic pelut!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.