Hola a tothom,
Us presento el meu projecte de millora de la senyalització interior del nou Mercat de Sagrada Família.
Bona tarda,
Aquesta és la fase que defineix el disseny del sistema de senyalistica per al Mercat de Sagrada Família de Barcelona.
Una fase prèvia al document executiu però pràcticament definitiu.
Espero que sigui del vostre interès,
El meu treball de camp està enfocat en els grups de criança d’entre cero i tres anys organitzat pels centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest ha estat el meu procés: 
1. Planificació
Tema i objectiu
Els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona són comunitats col·laboratives on famílies comparteixen experiències, recursos i valors. Amb un fort enfocament en la criança respectuosa, aquests espais promouen l’acompanyament emocional, la socialització dels infants i el suport mutu, tot integrant perspectives culturals diverses i sostenibles.
L’objectiu d’un grup de criança és crear un espai de suport mutu per a famílies amb infants petits, fomentant la socialització, l’intercanvi d’experiències i el desenvolupament emocional. Promou una criança respectuosa, xarxes comunitàries i aprenentatges compartits, enriquint tant els infants com els cuidadors en un ambient acollidor i cooperatiu.
Pregunta de la recerca:
Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?
1.2 Funcionament, context i marc teòric
- Organització: Sol estar coordinat per educadors, psicòlegs, doules o pares amb experiència. Algunes vegades sorgeixen de manera informal entre famílies, mentre que altres estan vinculats a institucions com associacions, escoles o centres culturals.
- Activitats: Inclouen xerrades, tallers (jocs sensorials, música, etc.), intercanvi d’experiències, suport emocional i discussions sobre temes com la lactància, el son o l’educació.
- Espais: Es desenvolupen en llocs habilitats per a infants, com ludoteques, centres comunitaris o cases particulars, amb una atmosfera segura i acollidora.
- Metodologies: Es prioritza una criança respectuosa, basada en l’aferrament, la participació activa dels infants i l’aprenentatge social a través del joc i la interacció.
Context dels grups de criança a Barcelona
- Urbà i multicultural: Barcelona és un espai divers, on conviuen famílies amb diferents orígens culturals, cosa que enriqueix els grups amb perspectives variades.
- Canvis socials: L’augment de famílies nuclears i la reducció de xarxes familiars tradicionals ha fet créixer la necessitat de suport comunitari.
- Polítiques locals: L’Ajuntament de Barcelona fomenta espais com ludoteques, biblioteques infantils i grups de suport familiar, sovint relacionats amb aquests grups.
- Estils de criança: A Barcelona, molts grups es basen en filosofies com la pedagogia Montessori, Waldorf o l’educació lliure.
Marc teòric
- Teoria de l’aferrament (John Bowlby): Els grups de criança promouen vincles segurs entre pares i fills, ajudant al desenvolupament emocional dels infants.
- Educació comunitària: Inspirada en autors com Paulo Freire, aquests grups representen un aprenentatge col·lectiu on es comparteixen sabers i experiències.
- Ecologia del desenvolupament humà (Urie Bronfenbrenner): Analitza com els contextos pròxims (grups de criança) i llunyans (polítiques públiques, cultura) impacten en el desenvolupament infantil i familiar.
- Perspectiva intercultural: Permet comprendre com els diferents valors i pràctiques culturals s’integren i enriqueixen la criança.
1.3 Preguntes guia i expectatives inicials
Algunes expectatives inicials que vàrem contemplar durant el carrer estudi son:
-Comprendre dinàmiques socials i culturals, explorar valors compartits i pràctiques de criança.
-Identificar influències interculturals, analitzar la construcció de comunitat i suport mutu, i examinar com aquests espais contribueixen al benestar familiar i al desenvolupament infantil en contextos urbans.
Aquestes son les preguntes que vàrem plantear-nos inicialment:
-Quines són les motivacions de les famílies per participar en el grup de criança?
-Quins valors i pràctiques de criança es comparteixen dins del grup?
-Com influeix el centre cívic en la creació i organització del grup?
-Com es desenvolupen les relacions entre els infants i entre les famílies?
-Quins beneficis perceben les famílies en termes de suport emocional i aprenentatge?
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Respostes:
Les famílies participen en el grup de criança per rebre suport emocional, compartir experiències i coneixements sobre criança, socialitzar els infants amb altres nens i establir vincles amb altres famílies. També busquen un espai segur per aprendre pràctiques respectuoses i trobar comunitat en un context urbà.
Dins del grup de criança es comparteixen valors com la criança respectuosa, l’aferrament segur, la comunicació empàtica i l’educació emocional. Les pràctiques inclouen el respecte pel ritme de l’infant, el foment de la socialització a través del joc i l’aprenentatge en comunitat, prioritzant el benestar de l’infant i la família.
El centre cívic facilita l’espai físic, els recursos i la coordinació necessària per a la creació i organització del grup. Aporta una infraestructura segura i acollidora, fomenta la participació comunitària i, sovint, coordina activitats i tallers, creant un ambient que afavoreix la socialització i el suport entre famílies.
Les relacions entre els infants es desenvolupen a través del joc col·laboratiu, la confiança i la socialització. Entre les famílies, es creen vincles de suport mutu, intercanvi d’experiències i establiment de comunitat a través de la col·laboració i el recolzament emocional.
Les famílies perceben beneficis com el suport emocional mutu, la reducció de l’aïllament, i l’aprenentatge pràctic sobre la criança respectuosa.
1.4 Metodologia per al treball de camp sobre l’estudi antropologic d’un grup de criança de cero a tres anys al Centre Cívic Sagrada Família.
1.4.1. Fase de preparació i accés al camp
- Definició de l’objectiu d’investigació (Pregunta de recerca) Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?
- Selecció de participants: Identificar famílies predisposades a partícipar en la recerca.
1.4.2 Observació participant
- Presència activa: Participo com a mare assistint a les trobades setmanals dins de l’espai del centre cultural participant també en les activitats presentades per les coordinadores del grup. També participo dins del grup de Whatsup creat per aquesta comentat i assisteixo a leș formacions i xerrades que organiza el grup para·lelament.
- Registre de notes de camp: Anoto observacions detallades sobre les relacions, la comunicació no verbal, i les dinàmiques de grup. Aquestes notes es poden analitzar per identificar patrons i temes rellevants.
1.4.3 Entrevistes
Mostra de tres perfils més representatius de la comunitat
a)Mostra perfil dona mare d’un de 34 anys
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.
Participant: Doncs, sobretot buscava una manera de sentir-me acompanyada en el procés de criança. Tinc molts dubtes i preguntes sobre com fer les coses bé amb el meu fill, i aquí trobo suport d’altres pares que viuen el mateix.
Entrevistador/a: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a mare?
Participant: La veritat és que el que més m’ajuda és poder parlar amb altres mares i pares. Compartir les nostres experiències i veure que no estic sola en els meus dubtes és molt alleujant.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?
Participant: Un dels valors que més comparteixo aquí és la criança respectuosa, intentar escoltar els meus fills, respectar els seus ritmes i donar-los un espai per expressar-se.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?
Participant: Sí, sens dubte. He aprés a ser més pacient i a no sentir-me tan pressionada per seguir pautes rígides. He pogut relaxar-me una mica més i confiar en el meu instint.
b)Mostra perfil home pare de 38 anys:
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.
Participant: Bé, al principi, la meva parella i jo volíem trobar un lloc on poder compartir experiències sobre la criança del nostre fill.
Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a pare?
Participant: Em sembla que poder parlar amb altres pares és fonamental. Aquí puc compartir els meus dubtes sense sentir-me jutjat.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?
Participant: Un valor que valoro molt és la paciència. La paciència per escoltar el meu fill, per respectar els seus ritmes i no forçar les coses. També la importància de ser un pare present, que potser no és tan habitual en altres àmbits socials. El grup promou que els pares ens impliquem més en la criança.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?
Participant: Sí, clar. Abans, no tenia tan present la importància del temps de qualitat amb el meu fill. Ara intento ser més conscient del temps que dedico a estar amb ell, sense distraccions. Això m’ha ajudat a connectar millor amb ell i a ser més pacient.
c)Mostra perfil dona mare per sego vegada 41 anys:
Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a tornar a participar en el grup de criança, ara com a mare per segona vegada.
Participant: El grup em dona una sensació de comunitat i suport que valoro molt.
Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils ara que ja tens més experiència com a mare?
Participant: Ara aprecio més la interacció amb altres mares, especialment perquè tinc un segon fill amb necessitats diferents. També m’ha ajudat molt la perspectiva més reflexiva del grup sobre la criança respectuosa.
Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup, especialment després de la teva experiència com a mare per segona vegada?
Participant: Sens dubte, la criança respectuosa i la paciència. El grup m’ha ensenyat a respectar més els ritmes de l’infant, independentment de les comparacions amb el primer.
Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar el segon fill en comparació amb el primer, gràcies a la participació en el grup?
Participant: Sí, molt. Ara sóc més flexible i menys exigent amb mi mateixa. Quan tenia el meu primer fill, volia que tot fos perfecte. Ara, m’he alliberat de moltes d’aquestes pressions i m’adono que, tot i que cada infant és diferent, el suport emocional del grup em fa sentir més segura en les meves decisions.
2. Troballes i aprenentatges
-Sents que la teva paciència ha afectat la comunitat?
Al ser un membre natural de la comunitat, es a dir, he tingut una actitud participativa i col·laborativa en tot moment, he deixat l’observació en segon terme. He volgut fer un treball d’anàlisi des de la pròpia experiència.
– Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? No només m’ha afectat sinó que ha transformat la meva vivència de la maternitat i la meva relació amb els demés. He descobert una forma de viure basat en la comunitat.
-Quina relació has descobert? He descobert una nova forma de relacionar-me amb les dones des de l’empatia a un nivell que mai hagués imaginat. M’ha ajudat ha crear un concepte de criança propi a partir de l’experiència d’altres dones totalment altruista.
-Pautes i interaccions. Algunes de les noves pautes que he incorporat després de la descoberta d’aquesta comunitat són la presa de control del temps de la meva via i de la meva família. Deixar de banda la inèrcia i la individualitat de la cultura en la que visc. Les interaccions que fomento ara són més empàtiques i col·lectives. Intento ajudar molt més a les persones i tinc una visió molt més amplia del que suposa viure en comunitat.
-Què t’ha sorpres? M’han sorpres moltes coses per a bé i per malament. M’ha sorpres la invisibilitat de la societat i els governs d’aquest col·lectius que sustenten bàsicament la societat. L’infravalora cap a les famílies, mares i criatures en la primera etapa de vida. Afortunadament també m’ha sorpres la qualitat humana que encara existeix en la nostra societat, que teixeix xarxes de suport de forma altruista.
Bibliografia
Hernández, R., Fernández, C., & Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill Education.
Referència essencial per entendre les bases metodològiques de qualsevol investigació, incloent-hi estudis antropològics.
Heller, N. (2016). La Crianza Respetuosa: Conecta con tus Hijos desde el Cariño y el Respeto. Editorial Planeta.
Aquesta obra aprofundeix en els valors de la criança respectuosa, un aspecte clau en els grups de criança.
Margaret Mead (1935). Sex and Temperament in Three Primitive Societies. HarperCollins.
Clàssic de l’antropologia que analitza la influència cultural en les relacions socials i familiars.
Small, M. F. (1999). Our Babies, Ourselves: How Biology and Culture Shape the Way We Parent. Anchor Books.
Estudi comparatiu sobre les pràctiques de criança en diferents cultures.
Lareau, A. (2003). Unequal Childhoods: Class, Race, and Family Life. University of California Press.
Examina com les pràctiques de criança varien segons el context social i econòmic.
Geertz, C. (1973). The Interpretation of Cultures. Basic Books.
Clau per entendre el concepte de “cultura” en el context de les investigacions antropològiques.
Webgrafia
Ajuntament de Barcelona – Centres Cívics.
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics
Informació sobre els serveis i activitats organitzades pels centres cívics, incloent-hi grups de criança.
UNICEF – Crianza positiva.
https://www.unicef.es
Recursos i recomanacions sobre criança positiva i el benestar infantil.
Asociación Española de Pediatría.
https://www.aeped.es
Articles sobre el desenvolupament infantil i les pràctiques de criança respectuosa.
Educo – Crianza en comunidad.
https://www.educo.org
Informació sobre la importància del suport comunitari en la criança.
Antropología.org – Guías metodológicas.
https://www.antropologia.org
Recursos i guies per a investigacions antropològiques.
Publicacions sobre criança al blog “Familia y Crianza”.
https://www.familiaycrianza.com
Blog amb experiències personals i reflexions sobre la criança col·laborativa i respectuosa.
Descobreix la Nova Terrassa del Restaurant Vega Sopa
Estem emocionats de presentar-vos la nova terrassa del Restaurant Vega Sopa,
un espai perfecte per gaudir de bons moments amb família i
amics, envoltat de l’ambient únic del Poblenou.
Gaudeix de l’encant de l’aire lliure al Poblenou
La nostra terrassa és molt més que un lloc per menjar: és un racó de pau i bon ambient amb un estil acollidor i un parc infantil perquè els més petits també s’ho passin d’allò més bé. Mentre gaudeixes d’un àpat deliciós, els teus fills podran jugar i divertir-se en un espai segur i pensat per a ells.
Una experiència per a tota la família
Cuina saludable i deliciosa: Descobreix els nostres plats estrella, preparats amb ingredients frescos i de temporada, ideals per a tota la família.
Parc infantil: Els nens tindran el seu espai especial, perquè relaxar-te mentre ells juguen mai ha estat tan fàcil.
Ambient del Poblenou: Llum natural, decoració rústica amb un toc modern, i la vitalitat característica d’aquest barri tan especial.
Opcions per a tots: A més de plats per adults, també tenim menús pensats especialment per als més petits.
Un espai per recordar
La terrassa del Vega Sopa ofereix zones àmplies per grups, espais ombrejats per protegir-te del sol, i un ambient familiar i acollidor, ideal per viure el millor del Poblenou. També és pet-friendly, així que no oblidis portar el teu amic pelut!
Mira el vídeo i vine a descobrir tot el que hem preparat!
Reserva la teva taula ara i gaudeix d’una experiència única per a tota la família.
https://drive.google.com/file/d/1DCFUV4-iebIjAdAU9peVx7-4PZRUBnSf/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1LspmC9_axZEBWlZ0LWZR281m6cWo5YCJ/view?usp=sharing
Preguntes guia
Comunitat Grups de criança (Servei públic/ grup orgànic)
És factible anar-lo a visitar
Aquets grups poden trobar-se als centres cívics públics, serveis privats i darrerament es practica molt online ja que és un format ràpid i còmode compatible amb la criança.
Podem trobar comptes a les xarxes socials I podcast on les persones que formen part d’aquest col·lectiu poden trobar les respostes que busquen i el suport que necessiten.
Aspectes ètics
Són essencials per crear un entorn segur i inclusiu:
1. Confidencialitat i privacitat
Cal protegir la informació personal de les famílies i infants, garantint un espai de confiança.
2. Respecte per la diversitat
S’han de reconèixer i valorar les diferències culturals, familiars i socials, adaptant activitats a les necessitats dels participants.
3. No discriminació
Tothom ha de tenir accés equitatiu al servei, evitant qualsevol forma de discriminació.
4. Drets dels infants
Les activitats han de prioritzar el benestar físic i emocional dels infants, respectant els seus ritmes i necessitats.
5. Acompanyament respectuós
El suport a les famílies ha de ser lliure de judicis i enfocat a empoderar-les sense generar dependència.
6. Accessibilitat
Cal garantir que el servei sigui sostenible i accessible, eliminant barreres econòmiques o logístiques.
Primers passos per conèixer la comunitat: Entrar en el grup de criança del meu barri i presentar-me de forma sincera.
Forma de vida: El grup de criança és un sistema de suport emocional que acompanya al nadó i al seu o seva cuidadora en la seva primera etapa de vida. El grup es configura per parelles d’adult referent i nadó que tenen accés al grup de forma presencial un cop o dos per setmana I també per mita de l’aplicació whatsup de forma més accessible.
També s’organitzen xerrades i formacions a través del grup.
Valors: Acompanyament respectuos, inclusió i diversitate, comunitat i col·laboració, benestar infantil i empoderament.
Necessitats:
Espai físic adequat:
Un lloc segur, accessible i adaptat als infants amb materials per a activitats lúdiques i de descans.
Professionals formats:
Personal qualificat en educació infantil i acompanyament familiar per guiar les activitats.
Suport econòmic:
Recursos per mantenir el servei i garantir-ne l’accessibilitat a totes les famílies.
Xarxa de col·laboració:
Vincles amb serveis sanitaris, socials i educatius per oferir suport integral.
Sensibilització social
Visibilitzar el valor d’aquests espais per fomentar-ne el reconeixement i suport comunitari.
Com es relacionen apuestes necessitats amb les practiques socials, els significas i els valors cultural de la comunitat
Les necessitats del grup de criança estan estretament relacionades amb les pràctiques socials, els valors culturals i els significats de la comunitat:
Un espai segur i adaptat reflecteix els valors culturals sobre el benestar infantil, la formació professional en acompanyament infantil respon a la valoració del coneixement expert,
Les xarxes de suport comunitari representen la valoració de la cooperació i la interdependència, treballant conjuntament pel benestar col·lectiu.
La sensibilització sobre les necessitats de la criança reflecteix un canvi cultural cap a la valoració de la maternitat i paternitat, reconeixent-les com a essencials per al benestar social.
Què és l’etnografia
L’etnografia és una metodologia d’investigació qualitativa que s’utilitza principalment en disciplines com l’antropologia, la sociologia i l’educació. Es basa en l’observació i la descripció detallada de les pràctiques, valors, creences i relacions socials d’un grup o comunitat. L’investigador, sovint immers en el context estudiat, recopila dades a través de l’observació participant, entrevistes, registres de camp i altres tècniques. L’objectiu és comprendre i interpretar els significats i les dinàmiques culturals des de la perspectiva dels membres del grup.
Seguint a Silvia Grünig Ibarren (2022), una comunitat és un conjunt d’individus que tenen en comú determinats elements, territori, tasques, valors… Aquets elements configuen una sèrie de trets i caracteristiques distintives que configuren la seva identiat.
En el meu cas, he triat com a comunitat d’estudi
Grup de criança
L’Espai familiar de criança és un servei públic de Barcelona adreçat a famílies amb infants de 0 a 3 anys. Aquest espai es defineix com un lloc d’acompanyament, intercanvi i suport per a pares, mares i tutors en les primeres etapes de la criança. L’objectiu principal és oferir un entorn segur i enriquidor on infants i adults puguin compartir experiències i establir vincles socials.
El col·lectiu que freqüenta aquest espai és divers.
S’hi desenvolupen activitats lúdiques i educatives dissenyades per estimular el desenvolupament integral dels infants, així com tallers i xerrades per a pares sobre temes com la parentalitat positiva, la resolució de conflictes i el benestar familiar. Les professionals que gestionen l’espai tenen formació en educació infantil, psicologia i treball social, garantint un suport especialitzat.
Aquest espai també promou la creació d’una xarxa de suport entre les famílies, contribuint a combatre l’aïllament i a enfortir la comunitat. Així, esdevé un punt de trobada clau per a famílies que cerquen un lloc per compartir inquietuds, aprendre conjuntament i gaudir del procés de criança en un entorn inclusiu i acollidor.
He escollit aquest col·lectiu per la meva experiència com a mare de dos infants. Crec que aquests espais són essencials per a la societat, especialment pel suport que ofereixen a les dones durant una etapa tan transformadora com la maternitat. Malgrat això, continuen sent invisibilitzats per dinàmiques socioculturals que no reconeixen prou aquest moment vital.
El postpart és una etapa plena de canvis profunds: físics, emocionals i socials. La persona que ha donat a llum assumeix la cura total d’un nadó, sovint sense suport suficient. Algunes cultures tracten aquesta etapa amb més cura, mitjançant ritus i xarxes de suport comunitari. En canvi, aquí, ens trobem immersos en un sistema capitalista que ignora el procés vital de la reproducció, com si les seves necessitats no existissin.
Espais com aquest són essencials per reduir les depressions postpart i ajudar les famílies a afrontar aquest moment intens i fràgil. Permeten sentir-se sostinguts mentre es transita una etapa que sovint allunya del sistema productiu, on sembla que les necessitats bàsiques no tenen cabuda. És clau aprendre a valorar i prioritzar aquesta etapa, reconeixent la seva importància per al benestar individual i col·lectiu.
R1 Joc d’objectes
La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a
dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire.
Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s’eixugaven al foc. Així mateix, a l’Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics.
També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l’inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.
Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l’inconvenient de la fragilitat del recipient.
Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s’hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades.
Entre els dissenys actuals és freqüent l’ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat.
Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?
La meva vinculació amb aquest objecte comença l’any 2013 quan gràcies a un programa d’ERASMUS em concedeixen unes pràctiques a l’òpera de La Monnaie de Munt a Brussel·les. És allà on em regalen per primer cop una cantimplora personal per dur sempre a sobre i anar reomplint a les fonts amb l’objectiu de fomentar la salut i el benestar del planeta.La cultura d’aquest país em descobreix la consciència de la cura del planeta sobretot des d’una perspectiva col·lectiva. A partir de llavors, el costum de portar sempre a sobre la meva cantimplora passa a ser una extensió de la meva personalitat, genera una dependència i em procura benestar al fer-me sentir que m’estic fent un bé a mi mateixa i al planeta.D’alguna manera no és l’objecte sinó el que representa per mi aquesta pràctica. Els records dels meus viatges, els aprenentatges, els valors i compromisos adquirits que formen part de mi.
Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?
Aquest objecte compleix la funció de transportar líquid en un format individual. Existeixen diversos materials i formes més o menys semblants a l’ampolla. Amb nanses, funda, elements corporatius …
A quina “necessitat universal” respon? Amb quines pràctiques socials es relaciona? Quins diferents significats culturals pot tenir?
Respon a la necessitat universal de reduir al màxim la producció d’ampolles de plàstic, s’estima que cada cinc minuts es consumeix un milió d’ampolles d’aigua en el món, una xifra que fa inviable la recuperació i reciclatge de totes elles.
També incentiva a beure aigua de forma més freqüent. Ambdues pràctiques responen a pràctiques socials vinculades a la cura. Per una banda, la cura i compromís urgent amb el planeta i per l’altre l’autocura en l’àmbit individual, mantenir el cos hidratat és fonamental per a la salut a totes les edats i no hi ha prou consciència.
Aquests dos moviments actualment són coneguts com a “Zero waste”, un sistema de gestió que resulta ser una de les bases de l’economia circular. Aquest model imita la naturalesa fent ús els recursos disponibles de la forma més eficient allargant així la seva vida útil i reintegrant-los després en el sistema per donar-los un nou ús. El moviment “self care” és el compromís de cuidar-se a un mateix de manera conscient i deliberada, prenent mesures per mantenir i millorar la salut física, mental i emocional.
Com l’objecte va més enllà de les “necessitats” pràctiques per cobrir altres pràctiques socials i significats culturals?
La cantimplora ha passat a ser en molts casos, una insígnia del compromís amb la cura del planeta.
Tanmateix, també s’ha convertit en un element distintiu que atorga categoria en funció del tipus de cantimplora.
Moltes marques s’han volgut vincular amb aquests moviments de cura i han dissenyat cantimplores de diferents materials, formes i colors que han generat tota una jerarquia del producte que atorga “estatus”.
El màrqueting està jugant un paper molt important en la significació d’aquest producte que està assumint darrerament funcionalitats noves més vinculades amb l’estratègia de marca que no pas amb el transport d’aigua. Aquesta tendència està afectant a altres objectes com per exemple les motxilles o bosses que ara tenen butxaques per a poder transportar aquestes cantimplores.
L’objecte, existeix en totes les cultures? Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?
Des de fa anys, moltes ciutats com San Francisco, Hong Kong y Montreal han prohibit la venda d’ampolles de plàstic mentre que d’altres capitals com París o Londres han instal·lat més fonts per promoure el consum de la cantimplora personal.
Avui en dia podem dir que és ja un hàbit molt estès, més en la gent jove que en la gent gran, però que de mica en mica, la cantimplora passarà a ser un objecte totalment necessari.
Cada cop trobem més fonts a les ciutats per a beure directament, però l’ús no és el mateix exactament ja que la cantimplora té la peculiaritat de transportat líquid i molts cops preservar la seva temperatura.
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?He triat precisament aquest objecte perquè trobo que és un bon exemple per mostrar com un objecte amb una funcionalitat aparent clara com podria ser en aquest cas transportar aigua, pot arribar a tenir funcionalitats diferents relacionades per exemple amb la conscienciació de la cura del planeta, la cura de la salut física i mental de l’individu i com pot fins i tot acabar influenciant la modificació de l’arquitectura urbana implementant més fonts, en el disseny d’altres objectes com les motxilles que incorporen butxaques per a les cantimplores i també participant en campanyes de màrqueting i estratègies de marca que s’apropien l’insígnia d’aquest objecte i de les seves connotacions pel seu propi benefici.En l’àmbit cultural aquest objecte identifica moviments de tendència com el “zero waste”, “self care” i d’aquests moviments en deriven d’altes com el de la mateixa cultura de l’esport i també ja en un àmbit més inconscient la cultura de “l’estatus” a través de l’objecte i el seu disseny.
Citacions
Definición de l’objecte
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cantimplora
Artícles relacionats amb l’antropología de l’objecte
https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/7360
Recursos d’aprenentatge
Que entenem per cultura
Bona tarda,
Després d’avaluar els déficits dels dispositiius de validació de les estacions de metro de Barcelona,
he fet un redisseny més accessible, més divers i més sostenible.
Aquest és el panell de síntesi que he creat per a un públic objectiu ampli i amb la finalitat de fer entendre a l’usuari que busquem facilitar i millorar el serveis al màxim eliminant qualsevol tipus de complexitat.
Espero us resulti interessant,
Moltes gràcies
Paty
Viatja amb nadons amb transport públic
L’activitat que he triat es tracta de fer un estudi de com resulta l’experiència de viatjar amb nadons i amb tot el que això representa, cotxet, canvis de bolquers, marejos, plors .. En transport públic.
Concretament, he decidit triar el metro i utilitzaré l’espai de la parada de metro Encants per fer un recull de la informació que en resulta un cop viscuda i documentada l’experiència.
He triat aquesta activitat amb l’objectiu de visibilitzar el deficit del servei públic respecte a aquest tema. Penso que el disseny universal és vital i encara que sembli que s’ha feina encara queda molt camí per recórrer i posar en valor cada una de les veus i la diversitat de la nostra societat.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.